Herbes que ens cuiden: El plantatge

Avui presentem el plantatge. És una herba MOLT abundant, i alhora que passa força desapercebuda. Molts la coneixereu pel seu nom en castellà “llantén”. I a casa, ja fa temps que la utilitzem, i és que és de gran utilitat.

IMG_0766

Plantatge de fulla ampla (Plantago major)

Propietats d’ús intern:

  • Malalties de l’aparell respiratori: conté mucílags que li donen propietats suavitzants de la gola i les vies respiratòries. Si la planta no s’escalfa,a  més, té propietats bactericides, per tant, és aconsellable fer un xarop en fred posant la planta fresca trituada amb sucre en proporcions iguals. La podem utilitzar tant en infusió com en xarop en casos de tos, laringitis, faringitis, afonia, inflamació de gola, bronquitis…
  • Diürètic

Propietats dús extern:

  • Cicatritzant: els cataplasmes de plantatge són uns dels millors cicatritzants naturals degut al seu contingut de tanins i alantoïnes que estimulen el creixement de l’epidermis i la regeneració de les cel·lules afectades. S’aplica una fulla fresca ben rentada sobre la ferida, que a més evitarà que s’infecti.
  • Otitis: Degut a les seves propietats bactericides, es pot aplicar unes gotetes del suc resultant de trituar les fulles a l’interior de l’oïda.
  • Cremades i picades: el cataplasma de plantatge és molt útil per aquest tipus d’afeccions.

A més, el plantatge conté quantitats considerables de calci, vitamina C i B1. Es poden consumir les fulles tendres en amanides, i no tenen containdicacions.

IMG_0739

Plantatge de fulla estreta (Plantago minor)

De plantatge n’hi ha de 3 varietats, que són espècies diferents, però del mateix gènere. Les tres amb propietats similars.

Anuncis

Herbes que ens cuiden: Les violetes

Per començar la secció d’herbes del bloc he triat una que aquestes setmanes està en explosió. Allà on miro i hi ha una mica de verd trobo violetes, és genial!

IMG_0611

Acostumen a crèixer en la vessant més ombrívola de la muntanya. Entre fullaraca i matolls, sovint inentant passar desapercebuda. Però la seva bellesa és difícil d’amagar, i al voltant d’alzines hi despunten en aquesta època, i fins que arribi la calor més forta, les flors de violeta. Les veieu?

IMG_0595

Tenen un aroma increïble. Es poden menjar les flors, són dolces i saboroses però alhora suaus. Molt recomanables per qui es vulgui iniciar al mòn del consum de flors i no s’atreveixi. Però les seves propietats no s’acaben en la dolçor i fragància de les seves flors.

Les propietats que comentarem seguidament, no substitueixen els tractaments mèdics, són simplement un recull dels usos tradicionals d’aquesta planta que cadascú els pot utilitzar a voluntat.

La violeta té propietats calmants de la tos, així com d’inflamacions tant internes com externes. La millor manera i la més utilitzada per aprofitar els beneficis d’aquesta planta són les infusions, i també xarops.

Com la recollim? De la planta se n’utilitzen les fulles i flors, però no les arrels, ja que tindrien efecte vomitiu i purgant. La planta s’ha de recollir pel matí d’hora, amb temps sec, però quan encara hi ha rosada per no malmetre la planta que recollim. Tallarem les flors i fulles que necessitem amb tisores. Intentarem deixar les part de les plantes i les flors, i no arrasar allà on hi anem. I és que les plantes ens cuiden, i a canvi nosaltres també a elles.

Les infusions i xarops de la planta fresca són excel·lents, però si es vol assecar, s’ha de fer a l’ombra, sense apilonar les plantes i es guarden en bosses de papaer o en ramells penjats del sostre.

Fa uns dies vaig publicar la recepta de licor de violetes, per si us interessa. També en podeu fer:

  • Infusió de les flors contra la tos (mig grapat de flors en 1 litre d’aigua i beure el preparat en un dia)
  • Infusió de la planta sencera reguladora de vies respiratòries i digestiva (mig grapat en un lidtre d’aigua, pendre 2-3 tasses al dia)
  • Xarop per angines, refredats… (infusionar 12 hores 3 grapats de flors fresques en 1 lidtre d’aigua i 1 kg de sucre, reduïr al bany maria una hora i embotellar)

Espero que us agradi i ho pogueu fer servir. També us deixo els meus llibres d’aprenentatge, tots dos escrits per grans mestres de la etnobotànica. Una abraçada.

  • Mi herbario de salud de Maurice Mességué
  • Guia del recol·lector de Carme Bosch i Cristina Bota