Herbes que ens cuiden: El plantatge

Avui presentem el plantatge. És una herba MOLT abundant, i alhora que passa força desapercebuda. Molts la coneixereu pel seu nom en castellà “llantén”. I a casa, ja fa temps que la utilitzem, i és que és de gran utilitat.

IMG_0766

Plantatge de fulla ampla (Plantago major)

Propietats d’ús intern:

  • Malalties de l’aparell respiratori: conté mucílags que li donen propietats suavitzants de la gola i les vies respiratòries. Si la planta no s’escalfa,a  més, té propietats bactericides, per tant, és aconsellable fer un xarop en fred posant la planta fresca trituada amb sucre en proporcions iguals. La podem utilitzar tant en infusió com en xarop en casos de tos, laringitis, faringitis, afonia, inflamació de gola, bronquitis…
  • Diürètic

Propietats dús extern:

  • Cicatritzant: els cataplasmes de plantatge són uns dels millors cicatritzants naturals degut al seu contingut de tanins i alantoïnes que estimulen el creixement de l’epidermis i la regeneració de les cel·lules afectades. S’aplica una fulla fresca ben rentada sobre la ferida, que a més evitarà que s’infecti.
  • Otitis: Degut a les seves propietats bactericides, es pot aplicar unes gotetes del suc resultant de trituar les fulles a l’interior de l’oïda.
  • Cremades i picades: el cataplasma de plantatge és molt útil per aquest tipus d’afeccions.

A més, el plantatge conté quantitats considerables de calci, vitamina C i B1. Es poden consumir les fulles tendres en amanides, i no tenen containdicacions.

IMG_0739

Plantatge de fulla estreta (Plantago minor)

De plantatge n’hi ha de 3 varietats, que són espècies diferents, però del mateix gènere. Les tres amb propietats similars.

Anuncis

Herbes que ens cuiden: La calèndula

És una planta molt coneguda, en castellà també es coneix com a maravilla, i és que aquesta planta és una meravella. Però té tantes propietats que a vegades moltes d’elles es deconeixen, intentarem fer un breu resum.

IMG_0874

Principalment, com a planta medicinal és antiinflamatòria, antibacteriana, fungicida, cicatritzant, suavitzant, emenagoga, i a més conté flavonoides i antioxidants molt importants.

De la calèndula en podem fer infusions amb una cullerada de pètals secs per tassa, per pendre en casos de regles poc abundants, regular i calmar els dolors de la mesntruació, indigestions, acné, antifúngic o tonificar el fetge.

Si volem podem utilitzar una infusió més carregada, de 2 cullerades de pètals secs per tassa per aplicar externament en casos de conjuntivitis, verrugues víriques, fongs as peus, o per glopejar en casos de gingivitis, laringitis, fringitis o qualsevol inflamació.

Una altra manera d’aprofitar les seves porpetats és fent un oleat, és a dir, macerant la planta en oli durant 40 dies. En el meu cas he triat oli de gira-sol verge i ecològic per fer el macerat, ja que aquest oli capta molt millor que l’oli d’oliva les propietats de la calèndula. L’oleat es pot fer servir per cremes, ungüents i sabons, i ens servirà per alleujar les picades d’insectes, guarir afeccions cutànies, reduir l’acné, ajudar a cicatritzar ferides, regenerar la pell i afavorir la producció de col·làgen, llagues, dermatitis i sequetat de la pell.

Per fer l’oleat necessitem igual volum de flors fresques que d’oli de gira-sol. Es posa en un pot de vidre durant 40 dies a sol i serena, i es filtra. Un cop filtrat hi afegim, si en tenim, unes gotes de vitamina E per tal que no es posi ranci l’oli en contacte amb l’aire.

IMG_0879

Aviat podré fer un sabó de calèndula!! Ja posaré la recepta, de mentres, hi ha una recepta molt maca d’aquest sabó al blog Aquí… con mis cosas.

També en farem un bàlsam labial hidratant, i alguna cremeta per a pells sensibles.

Una altra aplicació de la calèndula, és a l’hort. Aquesta planta, allà on la plantem, el pulgó la preferirà abans que a les nostres plantes, a més acumula fòsfor a les flors, i el retorna a la terra quan aquestes s’assequen. I per si això fos poc, és una planta autòctona, tot i que la més coneguda és una varietat cultivada. Però a més, requereix molt poques atenfions, no és gens exigent amb la terra, ni la llum ni la humitat. I dóna color i alegria a qualsevol hort o jardí.

Espero que serveixi com a incentiu per plantar i recollir molta calèndula, que està florida tota la primavera i en podem anar recollint.

Fins aviat!

Herbes que ens cuiden: La ficària o herba de les morenes

Avui us portem una herba, molt comú i que s’està obrin aquests es setmanes. És la ficària o herba de les morenes. El seu nom ja descriu els seus beneficis.

La ficària, és fàcil de reconèixer per les flors grogues i brillants, i la forma de cor amb taques clares de les seves fulles.

IMG_0626

Les arrels tenen propietats vasoconstrictores i s’han utilitzat des de fa anys per calmar les morenes. Donada aquesta propietat, té propietats antiinflamatòries a nivell extern.

Les fulles quan són tendres, recollides abans de la floració es poden consumir en amanides, o bé bullides com a verdura. Són molt beneficiones donat que tenen un elevat contingut en vitamina C.

IMG_0618Les poncelles, es poden conservar en aigua i vinagre i menjar com les tàperes. La bellesa de la seva flor la fa una planta indicada per qui vol tenir un jardí guarnit de plantes autòctones.

Normalment creixen en llocs humits, principalment en el nord-est de Catalunya.

IMG_0628

Haviam qui la troba!!

Libres per ampliar informació:

  • Guia del recol·lector de Carme Bosch i Cristina Bota

Herbes que ens cuiden: Les violetes

Per començar la secció d’herbes del bloc he triat una que aquestes setmanes està en explosió. Allà on miro i hi ha una mica de verd trobo violetes, és genial!

IMG_0611

Acostumen a crèixer en la vessant més ombrívola de la muntanya. Entre fullaraca i matolls, sovint inentant passar desapercebuda. Però la seva bellesa és difícil d’amagar, i al voltant d’alzines hi despunten en aquesta època, i fins que arribi la calor més forta, les flors de violeta. Les veieu?

IMG_0595

Tenen un aroma increïble. Es poden menjar les flors, són dolces i saboroses però alhora suaus. Molt recomanables per qui es vulgui iniciar al mòn del consum de flors i no s’atreveixi. Però les seves propietats no s’acaben en la dolçor i fragància de les seves flors.

Les propietats que comentarem seguidament, no substitueixen els tractaments mèdics, són simplement un recull dels usos tradicionals d’aquesta planta que cadascú els pot utilitzar a voluntat.

La violeta té propietats calmants de la tos, així com d’inflamacions tant internes com externes. La millor manera i la més utilitzada per aprofitar els beneficis d’aquesta planta són les infusions, i també xarops.

Com la recollim? De la planta se n’utilitzen les fulles i flors, però no les arrels, ja que tindrien efecte vomitiu i purgant. La planta s’ha de recollir pel matí d’hora, amb temps sec, però quan encara hi ha rosada per no malmetre la planta que recollim. Tallarem les flors i fulles que necessitem amb tisores. Intentarem deixar les part de les plantes i les flors, i no arrasar allà on hi anem. I és que les plantes ens cuiden, i a canvi nosaltres també a elles.

Les infusions i xarops de la planta fresca són excel·lents, però si es vol assecar, s’ha de fer a l’ombra, sense apilonar les plantes i es guarden en bosses de papaer o en ramells penjats del sostre.

Fa uns dies vaig publicar la recepta de licor de violetes, per si us interessa. També en podeu fer:

  • Infusió de les flors contra la tos (mig grapat de flors en 1 litre d’aigua i beure el preparat en un dia)
  • Infusió de la planta sencera reguladora de vies respiratòries i digestiva (mig grapat en un lidtre d’aigua, pendre 2-3 tasses al dia)
  • Xarop per angines, refredats… (infusionar 12 hores 3 grapats de flors fresques en 1 lidtre d’aigua i 1 kg de sucre, reduïr al bany maria una hora i embotellar)

Espero que us agradi i ho pogueu fer servir. També us deixo els meus llibres d’aprenentatge, tots dos escrits per grans mestres de la etnobotànica. Una abraçada.

  • Mi herbario de salud de Maurice Mességué
  • Guia del recol·lector de Carme Bosch i Cristina Bota