Herbes que ens cuiden: Les ortigues

Aquesta entrada, que vol servir per tornar a activar el blog després de tant de temps va dedicada al meu besavi. Amb ell mai vaig poder compartir el que sabia de plantes, ja que va morir quan jo era petita i encara no se m’havia activat la curiositat etnobotànica.

El seu nom era Daniel, un home amb uns brillants ulls blaus, baixet i encorbat que treballava tot el dia. No era català, sinó que va arribar ja de gran a Barcelona després de viure tota la vida a un petit poble dels pirineus aragonesos. De mentalitat tancada, treballadora i una mica masclista, aconseguia fer-se estimar, almenys per mi que era petita, i només veia un home agradable que m’explicava històries.

IMG_2588.JPG

Poble de Cortillas fa uns anys, està abandonat, i segueix sent preciós. Aquí va nèixer i viure en Daniel, també la meva àvia.

Aquesta entrada no va dedicada a ell envà, és degut a que va patir de gota des de jove, i per curar-la prenia sopes d’ortiga, la planta que avui vull presentar. Quan m’ho deien de petita, ens en reiem, però ara entenc moltes més coses.

La ortiga és una planta poc preuada a nivell popular, però molt a nivell tradicional. És a dir, degut a que pica, tothom en diu menyspreus i la mira malament. Jo sempre dic que si no ens piqués ja s’hagués extingit. I és que una planta tan bona, s’ha de protegir d’alguna manera, i són aquestes agulletes d’àcid fòrmic les que la protegeixen i alhora l’omplen de propietats.

IMG_2078

Ortiga (Urtica dioica) es pot reconèixer per aquestes inflorescències (encara que no ho semblin són flors).

Primer de tot, comentar, que quan la ortiga es consumeix, tant com a verdura com en infusió, ja no pica. Mai farem una amanida d’ortigues per motius evidents. Una vegada escaldada o assecada perd les propietats urticants, així que no patiu els qua us animeu a tastar-la que no us courà la boca. I com la podem consumir?

Com a verdura: en podem fer cremes, truites, sopes, brous, purés, prèviament escaldant-la o simplement netejant-la en aigua calenta, la cuinem com els espinacs. El seu sabor ens pot recordar al cogombre però molt més suau.

En infusió: Infusionant 10 minuts la planta seca en aigua calenta aconseguirem prendre també les seves propietats.

Què ens aporta?

Potassi, silici, fibra i clorofil·la són els seus components més importants. És també una font de ferro i vitamines. Ens dóna energia i a més ajuda a netejar la sang d’excés de sucre, àcid úric i ajuda a depurar el fetge i els ronyons. També aporta massa òssia i ajuda a produir llet a les mares lactants. Ajuda a disminuir els símptomes de l’al·lèrgia primaveral i millora la circulació sanguínia.

IMG_2103

Us animeu a tastar-la? Doncs la millor època per recollir-la és a la primavera. Busca llocs humits i poc assolellats. Es pot assecar i guardar-la per tot l’any. La reconeixereu per les seves fulles allargades i dentades i perquè us picarà quan la toqueu. Es pot confondre amb la ortiga blanca, una imitadora que no és ni de la seva familia, però ha après a imitar-la per protegir-se. A diferència de l’ortiga verda, la blanca fa unes flors més grans de color blanc, i no ens picarà quan la toquem.

Recolliu sempre les plantes amb tisores, i recolliu-les de diferents punts per no destrossar una zona en concret.

 

Anuncis

HERBES QUE ENS CUIDEN: LA CAMAMILLA

Aprofitant que és Sant Jordi, us presentem una flor meravellosa. La coneixem com a camamilla, i hi ha diverses espècies, però la principal característica és la seva fragància. En general la podem reconèixer perquè la part central, de color groc és prominent, a diferència de les margarides que tenen aquesta part plana. Les fulles són dividides i molt primes, no confondre amb la margaridoia que té les fulles com el trèvol.

IMG_20160423_144325290

La camamilla, és molt coneguda com a remei per als problemes digestius. I és que quan se’ns posa malament la panxa, ens fa calmar el dolor, o bé vomitar i buidar el que ens molesta. A més, la infusió de camamilla pot servir com a gotes oculars quan tenim mussols, picor o dolor d’ulls.

Però avui us la presentem en una versió diferent. Amb l’ajuda d’un alambic, arrossegarem els olis essencials i l’hidrolat de la flor, per posteriorment refredar i condensar aquest vapor.

Obtenim un hidrolat i uns olis essencials amb tonalitats blaves, i és que aquesta flor tan blanca, conté un compost anomenat azulè. Però no és l’únic compost, sinó que conté una gran varietat de principis actius.

D’aquí obté la gran diversitat de beneficis. Aquest hidrolat és ideal per alleugerir dolors musculars i articulars, desinflamar nervis com la ciàtica, i la infusió serà bona pel mal  de queixal.

Aviat en faré una crema descontracturant i una altra per a pells sensibles, ja que a més de les propietats analgèsiques la fem servir per a millorar afeccions de la pell com acné, dermatitis, erupcions, talls i gairebé quasevol tipus d’afecció.

Gràcies a la seva capacitat antibiòtica, és útil per infeccions oculars, desinfectar ferides, tractar els fongs i molt més.

Però hem de tenir una cosa en compte, i és que quan collim aquesta o qualsevol planta, no hem d’expoliar la zona, i l’hem de collir amb cura. Així l’any seguent, la collita serà major. Aquesta la podem recollir des de mitjans d’abril fins al juny. Si la volem assecar haurem d’evitar collir-la després de ploure. I n’utilitzarem només les flors, per tant, no agafarem la planta quan anem a collir-la, sinó que només n’agafarem les flors amb molta cura.

IMG_20160423_144641395

Espero que properament trobeu aquesta planta, en podeu fer hidrolats assecar (sempre en un lloc fosc), infusions i macerats en oli o alcohol per obtenir-ne les propietats. I tornarem aviat de la mà de la malva que ja comença a florir.

IMG_20160423_143537572

Salut i natura!

 

 

Remeis casolans: xarop de ceba

A casa ja fa anys que ens hem allunyat dels fàrmacs tradicionals per les malaleties lleus. I és que és clar que davant una malaltia greu hem d’acudir al metge i fer ús dels medicaments de venta a farmàcies. Però en casos lleus com refredats, mal de coll o mal de cap suau, hi ha un bon reguitzell de remeis casolans alternatius a l’ibuprofè i l’aspirina i sense efectes adversos.

IMG_1588

Una de les últimes estrelles de casa és el xarop de ceba. És un xarop que té un gust prou agradable, que es conserva molt de temps i es fa amb ingredients de fàcil abast.

Aquest xarop es pren en casos de constipat, mucositat, tos, mal de cap i tots els símptomes relacionats amb el refredat.

Què porta?

  • 2 cebes
  • sucre de canya ecològic
  • 1 llimona
  • 1 tall de gingebre

Com es fa?

Es talla la ceba a tallets petits, la llimona a rodanxes i el gingebre a talls fins. I en un pot de boca ample es posen els ingredients per capes. És a dir, una capa de sucre gruixuda que cobreixi el fons, una capa de ceba, a sobre la llimona, el gingebre i una altra de sucre que cobreixi bé, i anem repetint la seqüència fins omplir el pot.

Es deixa reposar mínim 2 dies, i ja es pot utilitzar. Es pot guardar el xarop sense colar, dins la nevera durant 8 mesos.

IMG_1587

La ceba té diverses propietats degut a que conté vitamines A, B1, C, E i àcid fòlic i minerals com calci, magnesi, iode, cobalt, coure, ferro, fòsfor, clor, níquel, potassi, silici, zinc, sofre i brom.

Herbes que ens cuiden: El plantatge

Avui presentem el plantatge. És una herba MOLT abundant, i alhora que passa força desapercebuda. Molts la coneixereu pel seu nom en castellà “llantén”. I a casa, ja fa temps que la utilitzem, i és que és de gran utilitat.

IMG_0766

Plantatge de fulla ampla (Plantago major)

Propietats d’ús intern:

  • Malalties de l’aparell respiratori: conté mucílags que li donen propietats suavitzants de la gola i les vies respiratòries. Si la planta no s’escalfa,a  més, té propietats bactericides, per tant, és aconsellable fer un xarop en fred posant la planta fresca trituada amb sucre en proporcions iguals. La podem utilitzar tant en infusió com en xarop en casos de tos, laringitis, faringitis, afonia, inflamació de gola, bronquitis…
  • Diürètic

Propietats dús extern:

  • Cicatritzant: els cataplasmes de plantatge són uns dels millors cicatritzants naturals degut al seu contingut de tanins i alantoïnes que estimulen el creixement de l’epidermis i la regeneració de les cel·lules afectades. S’aplica una fulla fresca ben rentada sobre la ferida, que a més evitarà que s’infecti.
  • Otitis: Degut a les seves propietats bactericides, es pot aplicar unes gotetes del suc resultant de trituar les fulles a l’interior de l’oïda.
  • Cremades i picades: el cataplasma de plantatge és molt útil per aquest tipus d’afeccions.

A més, el plantatge conté quantitats considerables de calci, vitamina C i B1. Es poden consumir les fulles tendres en amanides, i no tenen containdicacions.

IMG_0739

Plantatge de fulla estreta (Plantago minor)

De plantatge n’hi ha de 3 varietats, que són espècies diferents, però del mateix gènere. Les tres amb propietats similars.

Herbes que ens cuiden: La calèndula

És una planta molt coneguda, en castellà també es coneix com a maravilla, i és que aquesta planta és una meravella. Però té tantes propietats que a vegades moltes d’elles es deconeixen, intentarem fer un breu resum.

IMG_0874

Principalment, com a planta medicinal és antiinflamatòria, antibacteriana, fungicida, cicatritzant, suavitzant, emenagoga, i a més conté flavonoides i antioxidants molt importants.

De la calèndula en podem fer infusions amb una cullerada de pètals secs per tassa, per pendre en casos de regles poc abundants, regular i calmar els dolors de la mesntruació, indigestions, acné, antifúngic o tonificar el fetge.

Si volem podem utilitzar una infusió més carregada, de 2 cullerades de pètals secs per tassa per aplicar externament en casos de conjuntivitis, verrugues víriques, fongs as peus, o per glopejar en casos de gingivitis, laringitis, fringitis o qualsevol inflamació.

Una altra manera d’aprofitar les seves porpetats és fent un oleat, és a dir, macerant la planta en oli durant 40 dies. En el meu cas he triat oli de gira-sol verge i ecològic per fer el macerat, ja que aquest oli capta molt millor que l’oli d’oliva les propietats de la calèndula. L’oleat es pot fer servir per cremes, ungüents i sabons, i ens servirà per alleujar les picades d’insectes, guarir afeccions cutànies, reduir l’acné, ajudar a cicatritzar ferides, regenerar la pell i afavorir la producció de col·làgen, llagues, dermatitis i sequetat de la pell.

Per fer l’oleat necessitem igual volum de flors fresques que d’oli de gira-sol. Es posa en un pot de vidre durant 40 dies a sol i serena, i es filtra. Un cop filtrat hi afegim, si en tenim, unes gotes de vitamina E per tal que no es posi ranci l’oli en contacte amb l’aire.

IMG_0879

Aviat podré fer un sabó de calèndula!! Ja posaré la recepta, de mentres, hi ha una recepta molt maca d’aquest sabó al blog Aquí… con mis cosas.

També en farem un bàlsam labial hidratant, i alguna cremeta per a pells sensibles.

Una altra aplicació de la calèndula, és a l’hort. Aquesta planta, allà on la plantem, el pulgó la preferirà abans que a les nostres plantes, a més acumula fòsfor a les flors, i el retorna a la terra quan aquestes s’assequen. I per si això fos poc, és una planta autòctona, tot i que la més coneguda és una varietat cultivada. Però a més, requereix molt poques atenfions, no és gens exigent amb la terra, ni la llum ni la humitat. I dóna color i alegria a qualsevol hort o jardí.

Espero que serveixi com a incentiu per plantar i recollir molta calèndula, que està florida tota la primavera i en podem anar recollint.

Fins aviat!

Herbes que ens cuiden: La ficària o herba de les morenes

Avui us portem una herba, molt comú i que s’està obrin aquests es setmanes. És la ficària o herba de les morenes. El seu nom ja descriu els seus beneficis.

La ficària, és fàcil de reconèixer per les flors grogues i brillants, i la forma de cor amb taques clares de les seves fulles.

IMG_0626

Les arrels tenen propietats vasoconstrictores i s’han utilitzat des de fa anys per calmar les morenes. Donada aquesta propietat, té propietats antiinflamatòries a nivell extern.

Les fulles quan són tendres, recollides abans de la floració es poden consumir en amanides, o bé bullides com a verdura. Són molt beneficiones donat que tenen un elevat contingut en vitamina C.

IMG_0618Les poncelles, es poden conservar en aigua i vinagre i menjar com les tàperes. La bellesa de la seva flor la fa una planta indicada per qui vol tenir un jardí guarnit de plantes autòctones.

Normalment creixen en llocs humits, principalment en el nord-est de Catalunya.

IMG_0628

Haviam qui la troba!!

Libres per ampliar informació:

  • Guia del recol·lector de Carme Bosch i Cristina Bota

Herbes que ens cuiden: Les violetes

Per començar la secció d’herbes del bloc he triat una que aquestes setmanes està en explosió. Allà on miro i hi ha una mica de verd trobo violetes, és genial!

IMG_0611

Acostumen a crèixer en la vessant més ombrívola de la muntanya. Entre fullaraca i matolls, sovint inentant passar desapercebuda. Però la seva bellesa és difícil d’amagar, i al voltant d’alzines hi despunten en aquesta època, i fins que arribi la calor més forta, les flors de violeta. Les veieu?

IMG_0595

Tenen un aroma increïble. Es poden menjar les flors, són dolces i saboroses però alhora suaus. Molt recomanables per qui es vulgui iniciar al mòn del consum de flors i no s’atreveixi. Però les seves propietats no s’acaben en la dolçor i fragància de les seves flors.

Les propietats que comentarem seguidament, no substitueixen els tractaments mèdics, són simplement un recull dels usos tradicionals d’aquesta planta que cadascú els pot utilitzar a voluntat.

La violeta té propietats calmants de la tos, així com d’inflamacions tant internes com externes. La millor manera i la més utilitzada per aprofitar els beneficis d’aquesta planta són les infusions, i també xarops.

Com la recollim? De la planta se n’utilitzen les fulles i flors, però no les arrels, ja que tindrien efecte vomitiu i purgant. La planta s’ha de recollir pel matí d’hora, amb temps sec, però quan encara hi ha rosada per no malmetre la planta que recollim. Tallarem les flors i fulles que necessitem amb tisores. Intentarem deixar les part de les plantes i les flors, i no arrasar allà on hi anem. I és que les plantes ens cuiden, i a canvi nosaltres també a elles.

Les infusions i xarops de la planta fresca són excel·lents, però si es vol assecar, s’ha de fer a l’ombra, sense apilonar les plantes i es guarden en bosses de papaer o en ramells penjats del sostre.

Fa uns dies vaig publicar la recepta de licor de violetes, per si us interessa. També en podeu fer:

  • Infusió de les flors contra la tos (mig grapat de flors en 1 litre d’aigua i beure el preparat en un dia)
  • Infusió de la planta sencera reguladora de vies respiratòries i digestiva (mig grapat en un lidtre d’aigua, pendre 2-3 tasses al dia)
  • Xarop per angines, refredats… (infusionar 12 hores 3 grapats de flors fresques en 1 lidtre d’aigua i 1 kg de sucre, reduïr al bany maria una hora i embotellar)

Espero que us agradi i ho pogueu fer servir. També us deixo els meus llibres d’aprenentatge, tots dos escrits per grans mestres de la etnobotànica. Una abraçada.

  • Mi herbario de salud de Maurice Mességué
  • Guia del recol·lector de Carme Bosch i Cristina Bota