Herbes que ens cuiden: Les ortigues

Aquesta entrada, que vol servir per tornar a activar el blog després de tant de temps va dedicada al meu besavi. Amb ell mai vaig poder compartir el que sabia de plantes, ja que va morir quan jo era petita i encara no se m’havia activat la curiositat etnobotànica.

El seu nom era Daniel, un home amb uns brillants ulls blaus, baixet i encorbat que treballava tot el dia. No era català, sinó que va arribar ja de gran a Barcelona després de viure tota la vida a un petit poble dels pirineus aragonesos. De mentalitat tancada, treballadora i una mica masclista, aconseguia fer-se estimar, almenys per mi que era petita, i només veia un home agradable que m’explicava històries.

IMG_2588.JPG

Poble de Cortillas fa uns anys, està abandonat, i segueix sent preciós. Aquí va nèixer i viure en Daniel, també la meva àvia.

Aquesta entrada no va dedicada a ell envà, és degut a que va patir de gota des de jove, i per curar-la prenia sopes d’ortiga, la planta que avui vull presentar. Quan m’ho deien de petita, ens en reiem, però ara entenc moltes més coses.

La ortiga és una planta poc preuada a nivell popular, però molt a nivell tradicional. És a dir, degut a que pica, tothom en diu menyspreus i la mira malament. Jo sempre dic que si no ens piqués ja s’hagués extingit. I és que una planta tan bona, s’ha de protegir d’alguna manera, i són aquestes agulletes d’àcid fòrmic les que la protegeixen i alhora l’omplen de propietats.

IMG_2078

Ortiga (Urtica dioica) es pot reconèixer per aquestes inflorescències (encara que no ho semblin són flors).

Primer de tot, comentar, que quan la ortiga es consumeix, tant com a verdura com en infusió, ja no pica. Mai farem una amanida d’ortigues per motius evidents. Una vegada escaldada o assecada perd les propietats urticants, així que no patiu els qua us animeu a tastar-la que no us courà la boca. I com la podem consumir?

Com a verdura: en podem fer cremes, truites, sopes, brous, purés, prèviament escaldant-la o simplement netejant-la en aigua calenta, la cuinem com els espinacs. El seu sabor ens pot recordar al cogombre però molt més suau.

En infusió: Infusionant 10 minuts la planta seca en aigua calenta aconseguirem prendre també les seves propietats.

Què ens aporta?

Potassi, silici, fibra i clorofil·la són els seus components més importants. És també una font de ferro i vitamines. Ens dóna energia i a més ajuda a netejar la sang d’excés de sucre, àcid úric i ajuda a depurar el fetge i els ronyons. També aporta massa òssia i ajuda a produir llet a les mares lactants. Ajuda a disminuir els símptomes de l’al·lèrgia primaveral i millora la circulació sanguínia.

IMG_2103

Us animeu a tastar-la? Doncs la millor època per recollir-la és a la primavera. Busca llocs humits i poc assolellats. Es pot assecar i guardar-la per tot l’any. La reconeixereu per les seves fulles allargades i dentades i perquè us picarà quan la toqueu. Es pot confondre amb la ortiga blanca, una imitadora que no és ni de la seva familia, però ha après a imitar-la per protegir-se. A diferència de l’ortiga verda, la blanca fa unes flors més grans de color blanc, i no ens picarà quan la toquem.

Recolliu sempre les plantes amb tisores, i recolliu-les de diferents punts per no destrossar una zona en concret.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s