És una planta molt coneguda, en castellà també es coneix com a maravilla, i és que aquesta planta és una meravella. Però té tantes propietats que a vegades moltes d’elles es deconeixen, intentarem fer un breu resum.
Principalment, com a planta medicinal és antiinflamatòria, antibacteriana, fungicida, cicatritzant, suavitzant, emenagoga, i a més conté flavonoides i antioxidants molt importants.
De la calèndula en podem fer infusions amb una cullerada de pètals secs per tassa, per pendre en casos de regles poc abundants, regular i calmar els dolors de la mesntruació, indigestions, acné, antifúngic o tonificar el fetge.
Si volem podem utilitzar una infusió més carregada, de 2 cullerades de pètals secs per tassa per aplicar externament en casos de conjuntivitis, verrugues víriques, fongs as peus, o per glopejar en casos de gingivitis, laringitis, fringitis o qualsevol inflamació.
Una altra manera d’aprofitar les seves porpetats és fent un oleat, és a dir, macerant la planta en oli durant 40 dies. En el meu cas he triat oli de gira-sol verge i ecològic per fer el macerat, ja que aquest oli capta molt millor que l’oli d’oliva les propietats de la calèndula. L’oleat es pot fer servir per cremes, ungüents i sabons, i ens servirà per alleujar les picades d’insectes, guarir afeccions cutànies, reduir l’acné, ajudar a cicatritzar ferides, regenerar la pell i afavorir la producció de col·làgen, llagues, dermatitis i sequetat de la pell.
Per fer l’oleat necessitem igual volum de flors fresques que d’oli de gira-sol. Es posa en un pot de vidre durant 40 dies a sol i serena, i es filtra. Un cop filtrat hi afegim, si en tenim, unes gotes de vitamina E per tal que no es posi ranci l’oli en contacte amb l’aire.
Aviat podré fer un sabó de calèndula!! Ja posaré la recepta, de mentres, hi ha una recepta molt maca d’aquest sabó al blog Aquí… con mis cosas.
També en farem un bàlsam labial hidratant, i alguna cremeta per a pells sensibles.
Una altra aplicació de la calèndula, és a l’hort. Aquesta planta, allà on la plantem, el pulgó la preferirà abans que a les nostres plantes, a més acumula fòsfor a les flors, i el retorna a la terra quan aquestes s’assequen. I per si això fos poc, és una planta autòctona, tot i que la més coneguda és una varietat cultivada. Però a més, requereix molt poques atenfions, no és gens exigent amb la terra, ni la llum ni la humitat. I dóna color i alegria a qualsevol hort o jardí.
Espero que serveixi com a incentiu per plantar i recollir molta calèndula, que està florida tota la primavera i en podem anar recollint.
Fins aviat!
DolçaMent 
Reblogged this on La Història de Can Comatei.
M'agradaM'agrada