Oli de coco, sempre un bon aliat!

Benvinguts al blog! Avui vull explicar els avantatges de l’oli de coco en cosmètica. Aquest oli no té només avantatges en cosètica sinó que com tots els olis, és comestible, i també té una bona pila de qualitats nutritives i molt saludables, que les podeu trobar molt ben explicades a Ets el que menges. En aquest blog ens centrarem en les propietats cosmètiques, és a dir, les que donen resultat a la pell des de l’exterior.

IMG_0487

Bé, doncs en cosmètica natural, l’oli de cocoés un ingredient molt interessant. Té un aspecte de mantega quan el trobem per sota dels 24ºC, i d’oli quan puja d’aquesta temperatura. A part d’aquesta propietat, també destaca d’aquest que tot i ser un oli és molt poc greixós. Això fa que quan el posem a la pell ens proporcioni una capa protectora gairebé imperceptible, no deixa cap mena de sensació grassa. Per això és un bon hidratant per a pells grasses i lluents, a les quals no els convé afegir encara més brillantor.

Per altra banda, cal explicar primer que la pell està irrigada per vasos sanguinis, i que per tant, el que ens posem a la pell arriba a l’interior del cos i les capes més profundes de la pell. Dit això, sembla obvi remarcar el seu contingut elevat en vitamina E, i per tant, les seves propietats antioxidants.

Antioxidants? Si… una paraula molt utilitzada i pronunciada a diari per la televisió, els nutricionistes, etc. Però sabem què vol dir? Explicat de manera ràpida, els greixos (ja estiguin al nostre cos o en olis vegetals) amb el temps s’oxiden, és a dir, es trenquen alguns enllaços de les molècules,d e manera que poden malmetre les cèl·lules. Aquest trocessos són naturals i necessaris per la vida, però en excés són perjudicials, i per tant el cos (humà, vegetal o animal) té moltècules antioxidants naturals per tal de regular-ho. Aquestes molècules antioxidants naturals són la vitamina C, E, el glutatió i altres enzims com la catalasa i la peroxidasa. El més conegut d’aquests degut a la publicitat és la vitamina E. I aquesta vitamina i aquestes molècules les aportem al nostre cos via els aliments! Que no us confonguin les multinacionals cosmètiques, els antioxidants es mengen! però no va malament donar-li un extra d’antioxidants a la pell! Com és el cas de l’oli de coco.

L’oli de coco és un bon aliat alhora d’ajudar a tancar els porus, mentre la nostra pell es relaxa. En aporta una hidratació inmediata.

L’oli de coco i el cabell. Aquest oli és el meu preferit alhora de fer mascaretes. Simplement es tracta de posar el teu cabell ben untat en oli de coco mitja hora abans d’anar a la dutxa, segurament llavors hauràs de donar-li al cabell 3 esbandides bones, però val la pena, ja que el cabell recupera la força, la brillantor i regenera les puntes obertes. També és bo posar-se’n una petita quantitat a la mà, molt poca, i utilitzar-lo com a sèrum moldejador de cabells arrissats. És important no posar-ne a les arrels ni quan fem la mascareta i quan volem moldejar el cabell. Per una banda dóna forma als rínxols i per protegeix i nodreix el cabell.

Espero que aquests consell us siguin útils. Si teniu cap dubte no dubteu en preguntar! Fins aviat!

Anuncis

Pasta de dents de casa

Bona nit! Aquí us portem una altra recepta. Aquest cop, pasta de dents.

Les pastes de dents comercials, contenen químics com el triclosán, molt perjudicials pel medi ambient, i d’altres perjudicials per la salut. He posat els enllaços, a la informació per no repetir-me. Veient això, està clar que hem de fer alguna cosa per començar a resoldre-ho.

IMG_0102

El meu granet de sorra és aquesta recepta. Una bona manera de netejar-se les dents que desinflama les genives i neteja les dents en profunditat sense fer mal al medi ambient ni la nostra salut. I perquè no són totes les pastes de dents així? Doncs molt senzill, aquesta recepta no té conservants. TOT el que consumim en porta de conservants! I jo dic prou! Si la pasta de dents dura poc, en fem poca i ja la gastarem abans que li passi res. Bé, això de que dura poc… em refereixo a que val més que no la conservem més de 2 mesos, però per la nostra vida això no és poc. És poc per les indústries i comerços, així que us animo a fer-la. I si no és a fer-la a que la propera vegada que feu la compra busqueu els ingredients d’aquesta recepta en l’envàs de la pasta.

Els productes d’aquesta pasta són totalment naturals, de procedència vegetal i mineral. Aniré explicant l’efecte de cada ingredient, perquè veieu si n’és de completa!

  • 1 cullerada d’infusió MOLT carregada de sàlvia i estèvia: la sàlvia enforteix les genives i tracta úlceres bucals. i l’estèvia li donarà una dolçor molt agradable sense fer la pasta enganxosa.
  • 4 cullerades d’argil·la blanca o caolí: ens farà de netejador i arrossegarà la placa amb les seves partícules sense ratllar l’esmalt, donat que té un gra molt fi. A més calma la inflor de les genives i disminueix el seu dolor.
  • 2 gotes d’oli essencial d’arbre de tè: té efectes bactericides, fungicides i antisèptiques per la qual cosa evitarà la formació de placa i en cas d’infecció també la tractarà.
  • 2 gotes d’oli essencial de menta: donarà frescor a la recepta

Barreges la infusió amb cura ambl’argil·la. Segons el grau d’humitat de lambient s’ha de posar més o menys infusió. S’ha de remenar fins que no hi hagi cap grumoll i tingui una textura similar a la de l’all i oli. En acabat afegim les gotes d’oli essencial. Hem de multiplicar les quantitats segons la quantitat de pasta que necessitem. L’envasem en un pot de confitura reaprofitat, i apa! Ja està!

Aquesta és la recepta, com podeu veure gens complicada. Així que espero que molts us animeu a fer-la. L’argil·la no és gens difícil de trobar en dietètiques i herboriteries, i també algunes farmàcies i parafarmàcies.

Que aprofiti!!

Desodorant casolà ràpid, efectiu i econòmic

DolçaMent titol

Per començar aquest blog vull compartir una recepta que també és la primera que vaig fer. Aquesta recepta corre força per diferents webs, i les proporcions varien entre un lloc i altre. Aquesta recepta la dedico a l’Ana Valentim, una noia que ara està a les Azores, però que la vaig conèixer durant un temps que va estar per Girona, i va ser amb ella amb qui em vaig animar a fer aquesta primera recepta.

El desodorant és un producte senzill, utilitzat per amagar o prevenir l’olor corporal normalment de les aixelles on hi ha una gran quantitat de glàndules i sudoració i sovint un dels punts del nostre cos amb més olor.

En la cosmètica convencional, els desodorants s’han convertit en anti-transpirants, moltes vegades relacionats amb alguns tipus de càncers de mama. I en el millor dels casos, els desodorants convèncionals tenen el paper únic d’emmascarar la olor corporal amb una de més forta.

Aquesta recepta no oculta l’olor, sinó que l’elimina gràcies a l’efecte desodorant del bicarbonat. Tampoc tapa els porus, sinó que absorbeix la suor gràcies al midó de blat de moro, i no irrita la pell, sinó que la nodreix amb l’oli de coco. I per si amb això no hi hagués prou, hi afegim oli essencial d’arbre del tè que té efectes antibacterià i antifúngic (entre d’altres).

I sense divagar més anem a per la recepta:

2 parts d’oli de coco

1 part de bicarbonat

1 part de maizena

Una gota d’olo essencial d’arbre de tè per cada 10 ml de preparació.

Per realitzar-lo només hem de desfer l’oli de coco, i barejar amb els altres ingredients fins obtenir una pasta. El deixem refredar i està llest per posar.

L’únic “inconvenient” d’aquesta recepta és que en cas que lhabitació on es trobi el desodorant, si la temperatura supera els 24ºC, es desfà i queda amb textura d’oli. Serveix igualment però és menys còmode.